Refugi antiaeri de l’estació de la Garriga

Va ser el primer refugi antiaeri museïtzat de Catalunya i dona valor a l’organització de la defensa a la rereguarda.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el combat aeri va ser un dels factors que més va incidir en la victòria franquista. Amb l’ajut de les aviacions italiana i alemanya, l’exèrcit rebel va dur a terme bombardejos sistemàtics sobre la població civil i va convertir la rereguarda en un nou front de guerra. És per això que la construcció de refugis antiaeris va proliferar arreu de Catalunya, en bona part gràcies a la tasca organitzadora de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat.

Al municipi de la Garriga, l’any 1938, la junta local i els veïns van construir un refugi just al costat de l’estació de tren, excavat directament a la roca granítica i amb més de 110 metres de galeries. El refugi va ser utilitzat per protegir la població d’atacs aeris com el del 29 de gener de 1939, que va provocar un mínim de 15 víctimes mortals.

El refugi antiaeri de l’estació de la Garriga va ser el primer refugi de Catalunya a ser museïtzat. Atès el seu bon estat de conservació i l’esforç que s’hi ha fet per adequar-lo, actualment s’hi realitzen visites guiades i teatralitzades, amb el suport també de mitjans audiovisuals i panells informatius. Font de Gencat

La Garriga, lloc de memòria

La visita al refugi antiaeri, a més, es pot complementar amb l’itinerari autoguiat “La Garriga: patrimoni i memòria”, que recorre diferents punts del municipi, i amb la visita al camp d’aviació de Rosanes.

Tot plegat permet realitzar una acurada aproximació als estralls de la guerra al Vallès Oriental i donar valor a l’organització de la defensa a la rereguarda.

Roca Centella

La Roca Centella és una muntanya de 1.001 metres que es troba entre els termes municipals de Cànoves i Samalús, el Figueró i Tagamanent, a la comarca del Vallès Oriental.

Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 293110001).

Alzina de Can Valls

L’alzina de Can Valls, a la fotografia, té l’honor de ser la més gran del Montseny i, encara que és difícil establir-ho, tindria uns 300 anys. Es troba a l’àrea de l’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, que és entre la Garriga i Figaró, prop de Tagamanent i el Pla de la Calma. L’arbre es troba a les feixes que hi ha a l’oest del mas Can Valls. Té unes dimensions d’autèntic colós, amb una alçada de 10 metres, una volta de canó de 7,5 metres i un diàmetres d’uns 10 metres. La soca de l’arbre abraça algunes pedres que semblen restes d’un antic mur de pedra seca, segons la investigadora Anna M. Gómez Bach. Més enllà de l’arbre monumental, paga la pena pujar-hi també per les vistes, una panoràmica privilegiada de la plana del Vallès i els cingles de Bertí des d’un mirador de 780 metres d’altitud. Aquesta imatge és obra del periodista de Figaró SALVA MAS . Font el nou9

Sant Cristòfol de Monteugues

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Crist%C3%B2fol_de_Monteugues

*Comarca: Vallès Oriental

*Tipus de camí : Pista i senders

*Valoració Global : caminada que la podem considerà de moderada per gent acostumada a la muntanya

*Descripció de l’Itinerari

* Ressenya :

Sortida de la Font dels Monjos tenim espai per deixar el nostres vehicles , seguirem la pista uns 350mts surt un camí a la nostre esquerra que ens portarà fins el Turó de Santa Margarida 670m , Turó de Prades 794m , Coll de Carpis 744m , Termes d'en Valls , Refugi ADF , Pla de la Batalla , Roca Centella 1001m , Pla de Santa Maria , Cota 1017m , el Mojó 949m , Alzina de Can Valls , Can Valls , Sant Cristòfol de Monteugues 654m , Revolt del Ginebre , Font de Ferreres , Font de Rupit , Rupit ( runes ) , Bosc dels Llops , fins el nostre punt de sortida .