Fonteta-Fitor-Dòlmens i Cistes

Recomanació per l’ús d’aquest track ( traça ) , tota persona que faci us d’ell és sota la seva responsabilitat .

En aquest BLOG s'intentarà donar els millors consells per poder-lo dur a terme.

També recordar-vos de deixar la muntanya tal com voldríem trobar-la i respectar el Medi Ambient

*DATA DEL TRACK:17-12-2024

*Com anar-hi: GOOGLE MAPS : https://maps.app.goo.gl/xv1AUJL7QTPzugqEA

*Sortida\Arribada :

Santa Maria de Fonteta

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Fonteta

de Fonteta a Fitor

https://www.laxarxa.cat/noticia/de-fonteta-a-fitor

Pou de Glaç de Mas Calç :

Us trobeu davant del Pou de Glaç de Mas Cals. Una gran estructura poligonal excavada a la roca i rematada amb una volta de pedra, fet que ens indica que és un dels Pous de Glaç més antics de les Gavarres. Aquest pou, que ara veieu obert a banda i banda, i amb una entrada cap a l’oest, servia per fabricar gel i en el passat hauria estat tancat per conservar el fred. El negoci del gel va ser molt important a Catalunya, fins que al principi del segle XX es va imposar la indústria del gel. A les Gavarres la producció de gel va ser, junt amb la del suro i el carbó, una activitat important.

En aquest pou de glaç o gelera, el gel, un cop glaçada l’aigua de la riera retinguda per una pressa ombrívola, es tallava i es baixava fins al fons del pou amb corrioles i escales de fusta. Un cop a dins es premsava per tal de que el gel es conservés millor i ocupés menys volum. Amb el boll: fullaraca, palla, bruc i joncs es cobria per tal d’aïllar-lo i millorar la seva conservació fins que el pou era ben ple.

El gel es tallava en blocs fent ús del xerrac de mà i de diferents ganxos, i s’extreia amb corrioles i cordes. Un cop afora s’embolicaven amb palla i sacs, i es carregava sobre les bèsties o sobre els carros, i es duia cap a La Bisbal, Girona o Palamós. El mercadeig amb Palamós i la costa fou molt important, degut a la necessitat d’utilitzar el gel per a la conservació del peix. Aquesta feina era feta pels traginers, que de ben d’hora al matí, aprofitant la fresca ja carregaven el gel, car el gel es pagava a pes un cop arribat a destí i s’havia d’impedir que es fongués durant el viatge. La construcció del Pou de Glaç es feu al costat del Camí Ral, doncs, per afavorir el seu transport.

La duresa del treball era important, ja que a les geleres la humitat i el fred era l’habitual, i el calçat i la vestimenta no eren els adequats per aquestes feines. En els contractes que es feien als jornalers, a part del sou diari, es contemplava l’existència permanent de llenya fora del pou perquè els treballadors poguessin escalfar-se.

https://webs.uab.cat/megalits/pou-de-glac-de-mas-cals/

Santa Coloma de Fitor

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Coloma_de_Fitor

Dolmen de la Roca de la Glà:

Us trobeu davant del dolmen de la Roca de l’Aglà, un sepulcre megalític del tipus galeria catalana, amb un passadís en forma de U. Aquest dolmen ja va ser publicat per Lluís Esteva al 1965, qui comentà que el dolmen “presenta el aspecto de un castillo de naipes que se està desmoronando”. Actualment el monument conserva 10 de les lloses mes o menys al seu lloc. Al voltant del monument es poden apreciar algunes lloses que podrien formar part del túmul de tendència circular.

A diferència de les galeries cobertes d’altres indrets com les d’Antequera, les galeries catalanes tenen la peculiaritat de que les lloses de coberta del corredor d’accés mantenen una alçada més baixa que les lloses que cobrien la cambra funerària. També presenten túmul, i existeixen variables segons la morfologia en planta del corredor, que pot presentar formes en U o en V.

Al voltant del Dolmen de la Roca de l’Aglà trobareu diverses inscultures, cassoletes excavades a la roca, que formen part de la simbologia del megalitisme a la zona

https://webs.uab.cat/megalits/dolmen-de-la-roca-de-lagla/

Dolmen de Serra Mitjana:

El dolmen de la Serra Mitjana es troba vora un camí que ressegueix tota la carena. És un sepulcre de corredor de cambra trapezoïdal, com el Dolmen el Llobinar. Aquest té un passadís d’accés a la cambra construït amb lloses clavades, de les que encara es poden veure un bon nombre. També es pot apreciar restes del túmul de tendència circular que el cobria. Aquests tipus de dolmens es datarien entre el Neolític Mitjà i el Neolític Final.

Aquest dolmen té la particularitat d’haver estat una de les “arques”, que s’esmenten en el precepte atorgat al Segle IX a la cel·la de Sant Climent de Peralta. Juntament amb el Dolmen de la Carena Jonquet-Vidal, marcarien un antic límit territorial.

D’alguna manera, els megàlits es poden concebre com marques en el territori que tenen la funció de legitimar l’establiment d’una comunitat humana en un espai físic determinat, mitjançant la presencia dels seus ancestres, és a dir, els seus avantpassats enterrats a les estructures megalítiques.

Recentment, noves teories en la investigació sobre el Megalitisme a Europa assenyalen que les construccions megalítiques podrien haver actuat com elements de cohesió social en poblacions d’hàbitat dispers, ja que reafirmarien el sentit de la comunitat mitjançant el treball col·lectiu que implicava la construcció d’un megàlit. A més a més, al enterrar-se en aquestes sepultures els membres d’una mateixa comunitat (els ancestres) també es reforçaven els lligams entre els components vius d’aquesta comunitat.

https://webs.uab.cat/megalits/dolmen-de-la-serra-mitjana/

Dolmen dels Tres Caires:

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. De túmul artificial amb tendència circular i restes visibles del peristàlit (conjunt de pedres situades al voltant del túmul per fer de mur de contenció o per a delimitar-ne el perímetre). La seva entrada és orientada al sud (180+/-5º). El monument visible amida interiorment 2.20m de llarg, per 0.80m d’ample, per 1m d’alçada màxima.

Actualment, el dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta in situ. Vora les lloses de llevant hi ha caiguda una possible coberta del passadís i més lluny, vers migdia, una llosa potser d’aquest mateix passadís.

https://webs.uab.cat/megalits/dolmen-dels-tres-caires/

Dolmen dels Tres Peus:

El dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor) és possiblement el més conegut d’aquesta part de les Gavarres degut a la seva grandària i bona conservació. Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta in situ. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. Les dues lloses més properes al passadís – actualment no visible – que encara s’observen en posició vertical en la fotografia de Cazurro, són avui inclinades vers l’interior de la cambra, tocant-se una amb l’altra. Això fou degut a les excavacions incontrolades que patí el monument. El dolmen estava lleugerament atrinxerat en el terreny vers ponent. Del túmul que cobria l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis vistents.

El dolmen va ser utilitzat durant un temps com a cabana, essent en part aparellat amb paret seca

https://webs.uab.cat/megalits/dolmen-dels-tres-peus/

Cista del Clot del Llorer:

Al Puig del Clot del Llorer hi trobem un sepulcre megalític i un conjunt d’inscultures. Pel que fa al sepulcre es tracta d’una cista amb túmul rectangular construïda a partir d’un túmul artificial de tendència circular amb possible cromlec, actualment molt erosionat. És un sepulcre d’inhumació primària individual o doble, no reutilitzable. Els seu alineament longitudinal va del nord-oest al sud-est. La cambra amida interiorment 1,70m de llarg i 0,60m d’ample, per 0,65m d’alçada màxima. Actualment la cista conserva in situ 6 lloses de pissarra de la seva cambra. No hi ha cobertes. Vers llevant hi ha lloses que poden haver estat del sepulcre. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna se’n conserven testimonis visibles, així com probables restes del cromlec. A pocs metres vers els sud es pot apreciar l’existència d’inscultures. Aquestes corresponen com a mínim a una cassoleta de 8.5cm de diàmetre localitzada sobre un bloc de pedra d’uns 30 cm per 35 cm aproximadament.

https://webs.uab.cat/megalits/cista-del-clot-del-llorer/

* Comarca : Baix Empordà

*Tipus de camí :Pista i Corriols

*Valoració Global : caminada que la podem considerar de Fàcil per gent acostumada a la muntanya

*Descripció de l’Itinerari

*Fàcil de Seguir: *****

* Entorn : *****

*Valoració Personal : *****

* Ressenya :

La sortida d’avui era visitar el màxim possible de Dòlmens.

Sortida de Fonteta al mig del poble tenim lloc per poder deixar el nostres vehicles, seguirem el PR C-104, la Creu del Frares, el Revolt de l’Estiu, la Pujada Rossa, Revolt del Vent, Pou de Glaç de Mas Cals, Pla de Folgueroles, Santa Coloma de Fitor, Mas Plaja, Rajoleria, Camp de la Cadena, Dolmen de la Roca de l'Aglà, Puig de les Garrigues 306mts, Dolmen de la Serra Mitjana, Roca Filanera, Dolmen de les Tres Maries, Dolmen dels Tres Caires un cop visitat no ens cal seguir el rastre que nosaltres hem fet servir que era per buscar més dòlmens que surten en el mapa, Dolmen de la Serra d'en Calç, Dolmen dels Tres Peus, Cista del Clot Llorer, el Falguerar, Forn de Calç Gran de Fonteta, Cal Rector, fins el punt de la nostre sortida.

*Descripció : els Wayponits ens indiquen els punt més significatius de la ruta .

*Dades Tècniques :

* Tipus de Ruta : Circular

*Orientació GPS : ( Bona )

*Dificultat Física : ( Fàcil )

*Dificultat Tècnica: ( Fàcil )

*Passos Perillosos: (Cap )

* Dades del TRACK :