el Sabater Vell-Mare de Déu de les Arenes-Pi de les Quatre Besses-Castell de Rocamur-Sant Pere de Mur

Recomanació per l’ús d’aquest track ( traça ) , tota persona que faci us d’ell és sota la seva responsabilitat .

En aquest BLOG s'intentarà donar els millors consells per poder-lo dur a terme.

També recordar-vos de deixar la muntanya tal com voldríem trobar-la i respectar el Medi Ambient

*DATA DEL TRACK:28-01-2025

*Com anar-hi: GOOGLE MAPS : https://maps.app.goo.gl/YjCGeZZQqPfGsNsv7

*Sortida\Arribada :

el Sabater Vell :

Foto Trail de Sant Llorenç

El Sabater Vell es troba a la vessant dreta del riu Ripoll, quan rep el torrent del Sot de la Carda, just en el quilòmetre 12 de la carretera que uneix Castellar del Vallès amb Sant Llorenç Savall.
Els primers documents que parlen d'aquesta masia es remunten als anys 1637 i 1638, i fan referencia als seus límits amb la veina casa de l'Illa. No obstant es considera que el Sabater Vell és molt més antiga i deuria tenir un altre nom.

El Sabater Vell va formar part fins el 1892 del patrimoni del mas de la Roca, situat a la Vall d'Horta. El mas té planta baixa, un pis i golfes.
Els darrers masovers en fer-se càrrec del mas a finals del segle XIX van ser els Olivé, que provenien de Sant Sebastià de Montmajor. La seva tasca va ser continuada per la seva única fills, l'Emilia, que va viure al Sabater Vell fins el 1995, tot i que va quedar vidua als anys seixanta.
Després de quaranta anys sense explotar les terres, l'any 2010 es va posar en marxa un projecte per reconvertir la finca en una explotació ecològica. Per conèixer més a fons aquesta iniciativa es pot llegir el Blog que redacten els seus impulsors.
Al voltant del mas hi ha dos grans arbres: un pi bprd i un pi pinyer.
Per veure el mas el punt de sortida més proper és l'àrea d'esplai de les Arenes, a la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall. Des de l'aparcament es pot anar a peu fins a la pista que surt des de la curva de la carretera, paral.lela a l'últim tram del sot de la Carda. Als pocs metres ja es veuen els horts del Sabater Vell.

https://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/04/el-sabater-vell.html

Ermita de les Arenes:

La Capella de la Mare de Déu de Les Arenes està situada al peu de la muntanya de Sant Llorenç de Munt, a la part oriental, i a la banda dreta del riu Ripoll. El lloc de Les Arenes es troba ja citat en documents del segle x i formava part, per tant, de la parròquia de Sant Feliu del Racó. Malgrat no disposar de gaires notícies del període medieval de la zona de Les Arenes, es creu que la presència de l'Església de Santa Maria sembla obeir les necessitats de culte religiós d'un nucli de pagès. La documentació de l'església data del segle xii. L'any 1126 es troba com a obra dels Monjos de Sant Llorenç de Munt. L'any 1141 és documentada com una capella construïda per un tal Guillem d'Horta.

La capella està situada en una cruïlla que uneix els nuclis poblats de la conca del Ripoll i era molt sovint visitada pels vianants. Després, a causa de la forta davallada demogràfica del país durant la Baixa Edat Mitjana, que repercutí molt en tot el massís de Sant Llorenç, la capella perd el seu caràcter inicial i adopta funcions d'ermita. Tot i així, la Capella de Les Arenes ha estat un lloc molt freqüentat pels habitants de la comarca. Els ermitans tenien el tractament de frare i vestien hàbit. Eren designats pel rector de Sant Feliu del Racó i podien residir a la casa annexa a l'església, conrear les terres de l'ermita i realitzar certes funcions religioses i de culte. En el període de 1718-1751 hi havia cinc ermitans. Actualment casa i capella resten tancades

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_Arenes

Pi de les Quatre Besses:

Curiositats

Aquest pi pinyer arrossega una tirallonga d'històries i anècdotes que l'han convertit en un dels símbols més entranyables del massís de Sant Llorenç del Munt. Entre els episodis més dramàtics que ha patit destaquen un parell d'incendis i un grapat d'intents de talar-lo. La tradició oral diu que ja se'l pretengué talar durant les successives guerres carlines (al llarg del segle XIX). En aquelles ocasions aconseguí sobreviure a la destral. En arribar l'any 1917 fou el foc qui estigué a punt de devorar-lo. El vell pi es salvà de les flames in extremis gràcies a l'esforç d'en Salvador Codina, mossèn de Sant Llorenç Savall, i del seminarista Llorenç Garriga. 20 anys més tard, en plena Guerra Civil Espanyola, el Comitè Antifeixista Local plantejà l'any 1937 la conveniència d'abatre'l. Les aferrissades súpliques d'en Pere Dalmau (aleshores propietari de la finca i de l'arbre) dient ... preferia que el matessin a ell abans que abatre l'arbre van fer desistir els boscaters que es disposaven a talar-lo.^[2] L'hivern del 1986 una nevada abundant, seguida d'un episodi de fortes gelades, va provocar el trencament d'una de les branques secundàries del pi. El recompte dels anells va permetre fixar el naixement d'aquesta branca el 1796. Ja en ple segle xxi, l'estiu del 2003, un paorós incendi devastà el municipi de Sant Llorenç Savall i els seus entorns. El foc s'aturà a un quilòmetre escàs de l'arbre. Pocs mesos més tard, moria sense descendència en Carles Dalmau, darrer membre de la nissaga Dalmau i propietari de l'arbre. La casualitat va voler que el decés d'en Dalmau coincidís amb el decandiment del Pi de les Quatre Besses. Aquell mateix any, un equip de botànics li diagnosticà una afecció greu, concloent que li restaven molt pocs anys de vida. D'aleshores ençà, el deteriorament ha estat evident: el 2005 morí una de les quatre emblemàtiques besses (talada la primavera del 2012), mentre la capçada s'ha anat esclarissant tot prenent un malaltís color grisenc. L'any 2007 fou immortalitzat a la novel·la De porc i de senyor. Memòries d'un senglar del Vallès d'Albert Vicens i Llauradó, on el vell pi encarna en Pinot, un dels personatges de la narració

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_de_les_Quatre_Besses

Castell de Rocamur ( la Màquina de Tren):

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rocamur

Sant Pere de Mur :

Història

Can Dalmau està documentat des del segle xiv. Estava sota el domini del monestir de Montserrat malgrat la proximitat del castell de Pera. Va ser habitat per la família Comapregona fins a l'any 1695, moment en què passà a mans de la família Gibert de Mura i patí una profunda reconstrucció.^[1]

El nom original de la capella és Sant Pere del Mur però més endavant va prendre el nom de Dalmau per la proximitat amb la masia. No es coneix la data de construcció de l'església tot i que apareix documentada la dedicació feta pel Bisbe de Barcelona l'any 1101. Sembla probable que fou bastida en una data anterior. En el segle xviii el temple experimentà obres de reformes capgirant-se l'orientació del temple i suprimint-ne l'absis original; a més es van modificar les obertures. La data de 1722 inscrita a la llinda juntament amb el nom Antoni Dalmau segurament fa referència a aquesta intervenció.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Dalmau

* Comarca : Vallès Occidental

*Tipus de camí : Pista i Corriols

*Valoració Global : caminada que la podem considerar de moderada per gent acostumada a la muntanya

*Descripció de l’Itinerari

*Fàcil de Seguir: ***** ( tindrem cura de que es en forma de vuit, cosa què ens permet poder retallar el track ), farem cas el nostre GPSs, ja què hi tenim molts camins que ens poden confondre

* Entorn : *****

*Valoració Personal : *****

* Ressenya :

Sortida i arribada en el pàrquing que trobem en la Ctra-B-124, el Sabater Vell finca privada i trobarem marques de GR- 173 SL C-65 i Matagalls Montserrat, l'Illa, Mare de Déu de les Arenes, GR-173.1, Pi de les Quatre Besses, Coll de Palomeres 563mts, Serra del Bonaire, Coll de les Comes 649mts, Castell de Rocamur o ( la Màquina de tren ) Opcional, per poder accedir i tenim una corda, Coll Gavatx 681mts, el Daví, Font del Daví, Sant Pere de Mur, el Dalmau, en els Caus d’en Dorra tornarem a trobar el track de pujada el seguirem passant per la Mara de Déu de les Arenes, Baga del Manyosa, Sot del Guix, Coll de la Rocassa 561mts, Carena de la Rocassa, fins el nostre punt de sortida.

*Descripció : els Wayponits ens indiquen els punt més significatius de la ruta .

*Dades Tècniques :

* Tipus de Ruta : Circular

*Orientació GPS : ( Bona )

*Dificultat Física : ( Moderada )

*Dificultat Tècnica: ( Fàcil )

*Passos Perillosos: (Cap )

* Dades del TRACK :