Err-Puigmal d'Err-Puigmal Petit de Segre-Puigmal Llo-Puigmal de Segre

Recomanació d’ús del track

Aquest track (traça) és d’ús lliure.
Tota persona que el realitzi ho fa sota la seva pròpia responsabilitat.

En aquest blog s’intenta oferir els millors consells possibles per dur a terme la ruta amb seguretat i respecte.

Recorda: deixa la muntanya tal com t’agradaria trobar-la i respecta sempre el Medi Ambient.

 

 

* Fotos a GOOGLE    :  https://photos.app.goo.gl/UHAdoec791V8KmLy8

 

*Tracks al Wikiloc    :  https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/err-puigmal-derr-puigmal-petit-de-segre-puigmal-llo-puigmal-de-segre-270844667

 

 *Tracks a STRAVA  : https://www.strava.com/activities/19038551878   

 

*Tracks a TWONAV :  https://go.twonav.com/activity/err-puigmal-d-err-puigmal-petit-de-segre-puigmal-llo-puigmal-de-segre-trk-18956743

 

 

*Editorial Alpina  : https://www.editorialalpina.com/

 

Els waypoints indiquen els punts més significatius de la ruta, facilitant el seguiment del recorregut i la localització dels elements patrimonials i naturals.

 

Valoració global: Moderada a Difícil

Fàcil de seguir: *****

Entorn: *****

Valoració personal: *****

 

* Dades Tècniques

Orientació GPS: Bona

Dificultat física: de Moderada a Difícil

Dificultat tècnica: Moderada  

Passos perillosos: Cap   

 

 

* Dades Generals

         Comarca: Alta Cerdanya   

Tipus de ruta: Circular

Punt d’inici i final: Estació d’Err-Puigmal       

 

 Ressenya :

Travessa dels quatre Puigmals des de l’Estació d’Err-Puigmal

Ruta d’alta muntanya adreçada a excursionistes experimentats, llarga, exigent i amb un fort desnivell acumulat. L’itinerari s’inicia i finalitza a l’Estació d’Err-Puigmal.

Començarem seguint una pista asfaltada fins aiguaneix, on abandonarem la pista per enfilar un corriol dret i sostingut que ens conduirà al Puigmal d’Err (2.913 m). En poc menys de 4,4 km superarem prop de 1.000 metres de desnivell positiu, un ascens intens que ens situarà al primer dels quatre cims de la jornada.

Després de gaudir de les vistes i fer les fotografies de rigor, continuarem per la carena en direcció a la Collada d’Er per assolir el Puigmal Petit de Segre (2.810 m). Tot seguit arribarem al Puigmal de Llo (2.801 m), des d’on farem un breu anar i tornar seguint el rastre fins al Puigmal de Segre (2.843 m), completant així els quatre Puigmals de la ruta.

La baixada ens portarà fins al Coll de Finestrelles (2.604 m). A partir d’aquí seguirem les marques grogues que travessen diversos punts d’interès natural i històric: la Cova-Abric, la Font de Segre (naixement del riu Segre), el Forat de la Verge de Núria, indret on, segons la tradició, va romandre amagada la imatge de la Verge, la Coma Dolça i els Carbassers.

Continuarem fins al Coll de Segalera, on deixarem les marques grogues per dirigir-nos cap al Collet dels Vaquers, el Refugi de la Matte (refugi lliure) i les Planes, punt final d’aquesta espectacular travessa pirinenca.

Una proposta de gran bellesa paisatgística que recorre alguns dels cims més emblemàtics de la zona, però que requereix una bona preparació física, experiència en terreny d’alta muntanya i capacitat per afrontar una jornada llarga amb importants desnivells.

  

 

Punts d’Interès (amb enllaços) :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_d%27esqu%C3%AD_d%27Er_-_Puigmal

 

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-segre

 

Exili de la imatge durant la Guerra Civil

El 22 de juliol de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la verge. La volia salvar dels milicians i de la crema indiscriminada d'objectes religiosos que alguns d'ells estaven fent. El rector, mossèn Ventura Carrera, va amagar la imatge una nit a la muntanya, en un lloc que va anomenar El Clot de la Verge, i l'endemà la dugué a la Cerdanya francesa. Des d'allà, Rafael Patxot i Jubert i el seu gendre Manuel Carreras i Martí la van traslladar a Suïssa, on s'exiliaven. L'any 1939 la van dipositar a Friburg, la seu del bisbat de Lausana-Ginebra-Friburg, fins a l'any 1941 en què va retornar a la vall.

El “segrest” de la imatge

Processó de la Mare de Déu de Núria

El 7 de juliol de 1967, la imatge de la Mare de Déu va ser «segrestada» per un grup de joves catalans per impedir que el règim franquista celebrés els actes de coronació de la Mare de Déu, previstos per al dia 13 del mateix mes de juliol.^[5] Els autors de la sostracció van trametre un comunicat exposant els motius d'aquesta acció, on també reclamaven el retorn de l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané de l'exili; el lliure nomenament per l'església de bisbes autòctons de Catalunya i la dimissió de Marcelo González Martín, bisbe de Barcelona nascut a Valladolid, en el marc de la campanya Volem bisbes catalans!. Al final, els actes de coronació de la Mare de Déu de Núria es van realitzar sobre una còpia de guix, amb una forta presència policial, poca assistència popular i algunes absències remarcables, com la del nunci del Vaticà.

El segrest va ser ideat per Nemesi Solà i Franquesa i dut a terme per Ton Ribas i Sala i Xavier Margais i Basi, que no van ser identificats fins cinquanta anys més tard. La talla va ser guardada primer en una masia de Vallgorguina, després en un pis de Barcelona i, posteriorment, en un pis de la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú. El retorn es realitzà el 28 de gener de 1972 coincidint amb la presa de possessió de Narcís Jubany i Arnau com a arquebisbe de Barcelona en substitució de Marcelo González, amb la mediació de Josep Benet i Morell.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_N%C3%BAria