Saldes-Estret de Llúria-Coll de la Bena-Coll de la Bauma-Refugi del Gresolet-Castell de Saldes

Recomanació per l’ús d’aquest track ( traça ) , tota persona que faci us d’ell és sota la seva responsabilitat .

En aquest BLOG s'intentarà donar els millors consells per poder-lo dur a terme.

*DATA DEL TRACK:10-09-2023

*Com anar-hi: GOOGLE MAPS : https://goo.gl/maps/gDmLwxfRHKZR8Fes7

Coordenades : 42º13.755 N 01º44.243 E

*Sortida\Arribada :

Saldes

Saldes - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (wikipedia.org)

Cal Tasconet :

L'origen de cal Tasconet ens és dubtós tot i que pensem que seria anterior al segle XVII i possiblement relacionada amb els masos Over, Coll o Carbonell situats molt a prop del coll de la Bena (AHG. Document segle XV còpia al registre de ls hipoteques de 1810). De fet tant aquesta casa com la de Cal Jan resulten ser les que mostren construccions amb més entitat i que poden correspondre amb aquests primers masos. En el cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) semblen correspondre a les cases de Francesc i Joan Corominas habitades per 3 i 5 persones i amb un pagament de 2 lliures i 6 sous de cadastre personal el primer i 3 lliures i 10 sous el segon. En quant al cadastre reial es pagava una contribució de 1 lliura i 13 sous els primer i de 13 sous el segon. En quant al bestiar tant sols pagava el segon de 1 sou i 4 diners. Posteriorment i en concret a l'amillarament de 1863 (ACA llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863) el cap de casa era Joan Corominas. Estava habitada per 6 persones majors de 7 anys i pagava 228 rals de contribució rural, 30 d'urbana i 72 de caps de bestiar. Consta que la casa va sobreviure el flux migratori del 1900 i actualment està habitada i destinada a refugi de muntanya.

Coll de la Bena

El camí del coll de la Bena és un camí que es feia servir des de l'edat mitjana per comunicar-se amb la vall del Bastereny, la vall de Gisclareny i també els nuclis de Gósol, Saldes, Vallcebre i segurament Cerdanya. Segons Martín (Martín, 2005) el pas del coll de la Bena corresponia amb un pas important que s'utilitzava des de temps molt antics i es tracta d'un camí que es comença a esmentar pels primers excursionistes de principi de segle XX com el mateix C. August i Torres o en el seu llibre de Pirineu Català "El Bergadà". Valls altes del Llobregat parla que el camí de Gisclareny parteix des del Puig de la Baga i puja fins els castellots. Aquest camí enllaçaria amb el camí del Pendís a la zona dels Hostalets i també formaria part del camí de Gósol. De fet aquest camí és inventariat en l'inventari dels Camins Ramaders del Berguedà (DDAA, 2007) amb el núm ICR. 40 però també formant part del ICR 78 o camí de Gisclareny. Val a dir que en el mateix inventari es recull com a dada principal, un mapa vell de la Pobla de Lillet de 1951 a escala 1:50000 i on hi surt aquest camí amb el nom de "camino de Gisclareny"".Segons Martín aquest camí queda registrat en un catàleg de la Diputació redactat el 1861 (Martín, 2005 P.36) i font original Arxiu Històric de Berga. OP. 2656. També apareix en un mapa vell de Gósol de 1951 on especifica que és un "camino de bosque", "camino de Moracols" fins al coll de la Bena i després "Camino de Gresolet" fins a coll de Balma i després "Camino de las costas de Roset" en el tram de les Bassotes i el Collell. En la descripció de les vies pequàries de Bagà surt esmentat com a "camí vell de Bagà".

Coll de la Bauma

La serra del Cadí correspon amb una serra que es caracteritza per tenir una gran cinglera al vessant nord que és visible des de tota la Cerdanya i alt-Urgell. Si es creua en sentit nord-sud es pot resseguir tot l'aflorament rocòs de l'eocè que forma el mantell del Cadí. Aquests materials de l'eocè tenen una inclinació de 40-50 graus en sentit sud. La serra limita al sud amb el mantell inferior del Pedraforca. Al nord del Cadí i per sota de la capa eocènica es troben una reduïda capa del mesozoic i un basament de materials paleozoics que van des de l'era Ordoviciana fins ak Permià amb alguns dipòsits de material volcànic. Totes aquestes unitats estan plegades formant un gran sinforme causat per l'aixecament del Pirineu i de l'emplaçament del Cadí damunt la conca de l'Ebre. El relleu actual és el resultat dels processos de formació del Pirineu que el va desplaçar al sud formant un gran corriment i del conjunt de falles que van enfonsar la Cerdanya i l'Alt Urgell en l'era del Miocè deixant al descobert el seu vessant nord. Posteriorment i durant l'era de les glacialitzacions del quaternari, la serra del Cadí es va omplir de glaceres al seu vessant nord i això va contribuir a la seva erosió. Encara avui es poden veure rastres d'aquesta erosió.

Santuari de Gresolet

La data més antiga de la vall és el 1165, escriptura de propietat de la família Còdol de Bagà, successors directes dels senyors de Faia, que tenien infeudada la vall de Gresolet. Durant el segle XV la vall de Gresolet estava molt poblada, igual que la resta del territori, sota el domini dels senyors de Faia i dels seus hereus, els senyors de la Badia durant el segle XV. Les referències documentals són freqüents en aquesta època, mostrant l'habitatge de diferents masies a la zona. El 1326 tots els homes de Gresolet eren penyorats per no haver acudit al so emès des del Castell de Saldes, essent després absolts perquè juraren no haver sentit res. La major part de les famílies eren remences i es conserva documentació sobre les seves redempcions. A finals del segle XIII Berenguer de Faia concedia a Guillem Domènec poder reedificar el molí al torrent de Gresolet, al lloc on era, i agafar aigua a l'indret que cregués convenient. El 1326 Jaume Ponç s'alliberà de Berenguer de Faia, del que era home propi i prenia Galceran de Pinós com a senyor, prestant jurament de boca i mans. Al llarg del segle XIV els batlles de Gresolet arrendaren els rèdits del lloc als Còdol, tot i que els litigis eren constants pels drets de pastura. En el plet de 1843 els Còdol van demostrar amb informació familiar antiga que els va permetre establir l'inici del feu el 1165. Segons aquesta documentació, el 1499 l'església i el poble de Gresolet van quedar totalment arruïnats degut a uns terratrèmols i va ser reedificat el santuari i la casa del masover, edificant-los els saldencs per recuperar el dret d'empriu de les pastures. En aquest plet de 1843 es va acordar concedir les terres en emfiteusi als saldencs. El 1926, Ramon Fondevila i Fontdevila, el Pare Ambrós, va escriure una història de Gresolet. Aquest va néixer a Saldes, a cal Baldari, i va ser frare de l'ordre dels caputxins, essent una persona molt erudita. Per a conèixer la història de Saldes va consultar l'arxiu de la família Códol, a Barcelona.

Refugi de Gresolet

Refugi de Gresolet - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (wikipedia.org)

Castell de Saldes

Castell de Saldes - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (wikipedia.org)

* Comarca : Berguedà

*Tipus de camí : Pista i Corriols

*Valoració Global : caminada que la podem considerà de moderada per gent acostumada a la muntanya

*Descripció de l’Itinerari

* Ressenya : Sortida i arribada a Saldes seguint les marques de SL , la Creueta 1135m , Riera de Gresolet punt més vaig de la caminada , Estret de Llúria , Marrades de Llúria , Collada de Llúria 1369m , Cal Tasconet , Coll de la Bena 1439m , Coll de Bauma 1577m punt més alt de la caminada km 9 , Santuari de Gresolet 1275 m , Refugi de Gresolet 1243m , Torrent de les Arquedes , Forat del Llop , Feixatella , Castell de Saldes 1291m , Sant Martí de Saldes fins el punt de la nostres sortida .