la Menera-Torres de Cabrenç-Naixement de la Muga-Santa Cristina

Recomanació per l’ús d’aquest track ( traça ) , tota persona que faci us d’ell és sota la seva responsabilitat .

En aquest BLOG s'intentarà donar els millors consells per poder-lo dur a terme.

També recordar-vos de deixar la muntanya tal com voldríem trobar-la i respectar el Medi Ambient

*DATA DEL TRACK:17-04-2025

*Com anar-hi: GOOGLE MAPS :

https://maps.app.goo.gl/J4rYEKaPsZpTjYPf9

*Sortida\Arribada :

La Menera ( lamanère )

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Menera

Torres de Cabrenç :

Història

El castell, situat a l'indret de Cabrenç, va ser el lloc originari de la baronia de Cabrenys, que arribaria a tenir grans possessions i donaria nom al poble alt-empordanès de Maçanet de Cabrenys. El nom es troba documentat en diverses formes: Cabrens (1141 i 1396), Cabrenç (1385), Cabrenchs (1427), Cabrenys (1673); Joan Coromines creuque pot provenir del nom de persona llatí Caprentius. Verdaguer esmenta el lloc en el cant V del Canigó.

El conjunt fortificat de Cabrenç, de grans dimensions i el més important de la regió, s'alçava al damunt d'un seguit de cims veïns i molt encinglerats a la serra que fa de frontera entre el Vallespir i l'Alt Empordà. Del castell, del segle ix, es conserva un clos emmurallat que comprèn la torre de l'homenatge i l'església de Sant Miquel del Castell de Cabrenç en el cim més al sud, de 1.326 metres d'altitud. En els dos pics més septentrionals, cent i tres-cents metres més enllà, hi ha, respectivament, les ruïnes d'una torre de defensa dins un espai emmurallat (segle xiii) i una torre hexagonal (segle xiv). Fins al segle desè va ser la residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir. Els barons de Cabrenys, que visqueren al castell fins al segle catorzè, tenien extenses possessions als pobles nord-catalans de Vallespir, Serrallonga, Costoja, Vila-roja, els Horts, Fontanills, Ribelles, Montalbà i Reiners. Encara que la residència de la baronia es traslladà a Maçanet al segle xiv, al mateix poble de Serrallonga hi van bastir al segle xvi un segon castell.

Torre central

La torre mitjana culmina una penya a 1.310 metres d'altitud, a 100 metres al nord del castell, i és una part d'un conjunt d'edificacions, format per la torre, de sis costats, una segona torre annexa, de planta interior quadrada de 4 per 4 m i 5 metres d'alçada, amb la porta i una finestreta d'arc de mig punt a la façana est, i a uns 25 metres, les restes del mur que tancava aquest recinte, amb una façana d'una mica més de 10 metres de llarg i una gruixària de 90 centímetres; la porta, central, té 11 espitlleres als costats. Aquest recinte, construït en diverses fases, sembla que es podria datar en els segles xiii i XIV. La tradició popular diu que hi havia la presó de la baronia.

Torre septentrional

La torre nord, del segle catorzè, és dalt del cim més al nord a 1.291 metres d'altitud. Fa 12 metres d'alçada i exteriorment és de planta hexagonal (però de costats desiguals), mentre que a l'interior té forma rectangular, 3,70 m. per 4,20. L'espai interior es distribueix en tres pisos amb cobertes de volta lleugerament apuntades, comunicats per un pas estret d'uns 70 centímetres i graons molt alts encastats a la paret oriental. A la cara est hi ha una porta que permet accedir a la cambra inferior (porta que és a un metre trenta del sòl exterior), dues finestres o espitlleres a la cambra central, dotada també d'una llar de foc, i una gran obertura rectangular a l'altura del pis superior. Hom ha batejat aquesta com la Torre de Senyals, perquè segons la tradició permetia la comunicació amb les torres de Mir, de Cos i de Batera. Del conjunt d'edificis que formen el castell, aquesta és la part més ben conservada, oimés d'haver-ne restaurat murs i obertures, i d'haver-hi fet una passera, una escala d'accés i un mirador a la part superior.

Naixement de la Muga

Anystus (ant.), Samuga

Desembocadura de la Muga, a Empuriabrava

Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.

Neix sota el pla de la Muga (1 186 m d’altitud), a migjorn del Montnegre (1 425 m), al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de l’Albera), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà. Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat (pantà de Boadella). Prop de Peralada rep el Llobregat d’Empordà, més cabalós que ell mateix, i després de Vilanova de la Muga, el Manol. Desemboca al golf de Roses, després de 65 km de curs. Els aterraments n'han destruït l’antic estuari (estany de Castelló) i el grau medieval, dit el grau de la Muga , al nord de l’actual desembocadura de la Mugueta, antic braç del riu. El seu cabal és estimat en uns 8 m 3 /s, bàsicament d’origen pluvial. A l’octubre del 1940 provocà una terrible inundació a la plana empordanesa.

Santa Cristina de la Serra:

Santa Cristina de la Serra, coneguda popularment simplement com a Santa Cristina, és una capella del terme comunal nord-català de la Menera, a la comarca del Vallespir.

Està situada al sud-est del poble de la Menera, a prop a llevant de Terra Roig i de Can Batlle, al nord deL Mas de l'Aulina, al nord-oest de l'Assalador i al sud de Can Niol.

Història

Es documenta per primer cop aquesta església el 1267, en una acta de donació. El segle xv se l'anomena de Serra o de la Serra. Actualment és propietat particular.

L'església

És un edifici romànic d'una sola nau, coberta amb volta de canó de punt rodó. La nau fa 7,25 de llarg amb un absis d'una amplària de 5,90. A llevant es troba un absis semicircular, que conserva les traces de la finestra central, malgrat que és tapada. Al frontis oest es troben la porta i una finestra de doble esqueixada, a més del campanar d'espadanya que el corona. A la façana sud hi ha una altra finestra de doble esqueixada. Es tracta d'una església construïda al segle xii, amb aparell de carreus grossos, només desbastats, llevat dels de la porta, més treballat. És una obra rústica.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Cristina_de_la_Serra

* Comarca : Vallespir

*Tipus de camí : Pista i Corriols

*Valoració Global : caminada que la podem considerar de Fàcil per gent acostumada a la muntanya

*Descripció de l’Itinerari

*Fàcil de Seguir: *****

* Entorn : *****

*Valoració Personal : *****

* Ressenya :

Sortida i arribada el Pàrquing de la Menera seguirem sempre les marques de color vermell i grog, les Estanoses, Colld de les Estanoses 1334mts, Coll de Puig Ballador 1201mts, Puig Ballador 1196mts, Torre de Senyals 1291mts, el Sentinella, Torre Mitjana 1327mts, Castell de Cabrenç 1339mts, Mas el Castell, Pla del Castell continuarem seguint les mateixes marques, Naixement de la Muga, Mirador, Pla de la Muga marques grogues, Roura Centenari, Coll del Boix 1142mts, Coll del Llistonar 1089mts, Coll del Perer 1117mts, Coll de les Falgueres 1125mts, el Pla del Llop, Santa Cristina 949mts, Clot del Prat d'en Batlle, Torrent de les Pataqueres, Terrer Roig, fins el punt de la nostre sortida.