Torre del Àngel-la Mola-els Òbits-Moncau-Coll de les Estenalles-Riera de les Arenes

Recomanació per l’ús d’aquest track ( traça ) , tota persona que faci us d’ell és sota la seva responsabilitat .

En aquest BLOG s'intentarà donar els millors consells per poder-lo dur a terme.

També recordar-vos de deixar la muntanya tal com voldríem trobar-la i respectar el Medi Ambient

*DATA DEL TRACK:29-04-2025

*Com anar-hi: GOOGLE MAPS :

https://maps.app.goo.gl/CJZKMdjTshBzoeCt5

*Sortida\Arribada :

Torre de l’Àngel

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_l%27%C3%80ngel_(Matadepera)

Tombes de Can Robert:

La necròpolis de Can Robert és una necròpolis medieval situada al vessant sud-oest de la Mola, al massís de Sant Llorenç del Munt. És al municipi de Matadepera, al Vallès Occidental, a uns 690 m d'alçada. Es tracta d'una necròpolis del període de transició entre l'època romana i la medieval, entre els segles VII i IX.

És dins del límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, creat el 1972. Des del 2000 també forma part de l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya inventariat com espai d'interès geològic en el conjunt de la geozona Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la qual forma part del parc natural majoritàriament.

L'any 2009 s'hi dugueren a terme uns treballs de delimitació de les tombes conegudes amb tanques de fusta, amb l'objectiu d'evitar-ne l'erosió i ordenar l'accés dels visitants. L'octubre del 2011 s'hi van fer nous treballs consistents en l'ordenació de l'espai propi de les tombes per tal de permetre-hi la circulació.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Necr%C3%B2polis_de_Can_Robert

Sant Llorenç del Munt

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mola_(Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_del_Munt

els Òbits:

Els Òbits és un sector del massís de Sant Llorenç del Munt situat al vessant est. La zona coneguda com «els Òbits» consisteix en un cingle d'uns 130 m de llargada, anomenat cingle dels Òbits, que es troba al vessant de llevant d'un turó de 1.031 m d'alçada anomenat també turó dels Òbits. Al damunt d'aquest turó hi ha un planell conegut com el pla de les Pinasses.

Al peu del cingle hi ha un conjunt de coves i balmes, conegudes des de temps immemorials, on destaca una balma obrada que fou habitada durant diversos segles. Són al municipi de Matadepera, al Vallès Occidental, al nord del terme municipal i molt a prop del termenal amb Sant Llorenç Savall, també al Vallès Occidental.

Són dins del límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, creat el 1972. Des del 2000 també formen part de l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) inventariat com espai d'interès geològic en el conjunt de la geozona Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la qual forma part del parc natural majoritàriament.

Situació

Cingle dels Òbits (a dalt a l'esquerra de la imatge) vist des de l'ermita de Santa Agnès. En primer pla hi ha el turó dels Cabrits i el turó de les Nou Cabres.

Els Òbits són a la carena del Pagès, la qual vertebra el massís de Sant Llorenç del Munt de sud a nord i que uneix la Mola (1.103 m) i el Montcau (1.056 m), els dos cims més alts del massís. En direcció sud des dels Òbits, el cim de la Mola és a gairebé 1,7 km i, en sentit nord, el cim del Montcau és a 2,3 km.

Es troben a la part superior d'un contrafort del massís que surt de la carena del Pagès en direcció nord-est en direcció a la vall d'Horta. Al vessat de llevant d'aquest contrafort hi ha la canal Fonda, tributària de la canal de Santa Agnès, la qual s'aboca a la riera Seca, a la vall de Mur, que acaba desembocant al riu Ripoll, afluent del Besòs.

Alguns dels cims més rellevants que hi ha a prop dels Òbits són: el turó dels Cabrits (897,5 m), a uns 500 m cap al sud-est; el turó de les Nou Cabres (904,6 m), a uns 450 m cap al sud-est; el turó de la Cadireta (743,3 m), a uns 700 m cap a l'est; la Morella (903,1 m), a 1 km al nord-est; o el Serrat Roig (1.018,4 m), a gairebé 300 m al sud-oest.

A poc més de 200 m al nord-oest dels Òbits hi ha el collet dels Tres Termes (1.023 m), anomenat així ja que és un coll limítrof entre els termes municipals de Matadepera, Sant Llorenç Savall (al Vallès Occidental) i Mura (al Bages).

El camí d'accés més habitual és des del sender local SL C-54, que va des del cim de la Mola al coll d'Eres (situat al sud del Montcau), i des d'on en surt un altre camí que hi arriba per la part superior de la canal Fonda. També s'hi pot accedir des de diversos corriols que hi arriben des del vessant nord-est.

Conjunt de cavitats

Al peu del cingle dels Òbits, i al llarg d'uns 130 m, hi ha diverses coves i balmes de poca longitud. La cavitat més gran té un vestíbul ampli on s'hi troben les restes d'edificacions antigues. En l'extrem nord-est del conjunt hi ha una font que s'abasta de petites infiltracions a la roca.

L'última de les cavitats, poc abans d'arribar a la font, s'anomena Cau de la Moneda i es diu que va ser emprada per fabricar moneda falsa. A través d'una diàclasi inclinada s'arriba a una saleta de 16 m de llargada i 4 m d'amplada i d'una alçada d'uns 6 m.

Història

Fotografia de la balma obrada dels Òbits feta per Josep Salvany i Blanch el 1926

Es té constància que al conjunt de coves i balmes dels Òbits hi hagué un establiment humà el segle XII. Més tard, sembla que van ser emprades per eremites. A principis del segle xviii hi habità un eremita que es feia anomenar Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, tot i que el seu nom era Andreu Joan Rico.

Fins a finals del segle xviii, la cova dels Òbits era coneguda com a cova del Penitent. Més tard, uns masovers s'establiren a les balmes fins al 1860/1865, i el lloc passà a ser conegut com a Mas dels Òbits. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872–1876) s'incendià la casa per tal d'evitar que s'hi refugiessin els carlins. Les balmes foren emprades com a corrals per al bestiar fins al segle xx.

Biologia

Exemplar de Cecilioides acicula

Hi ha presència del coleòpter Speophilus kiesenwetteri a les cavitats dels Òbits.^[2] També s'hi ha detectat la presència del mol·lusc Cecilioides acicula, de la família dels Ferussaciidae, en petites escletxes del sòl.

Escalada

El cingle dels Òbits és un dels molts sectors d'escalada de Sant Llorenç del Munt, tot i que la llarga aproximació des de l'aparcament més proper ha propiciat poca freqüentació d'escaladors i la proliferació de poques vies.^[6] Segons l'Acord per a la regulació de l'escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, signat el 2001 entre la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i el Servei de Parcs Naturals, s'hi permet l'escalada i l'obertura de noves vies en qualsevol època de l'any.^[7]

La primera ascensió escalant que es va fer al cingle dels Òbits va ser feta l'1 de juliol del 1973 per Manel Fuertes, Ramon Font i Pep Graells, de la Unió Excursionista de Sabadell. La via, oberta de manera col·laborativa entre els tres escaladors (motiu pel qual s'anomenà "Via Grup"), té l'inici entre dues cavitats i, combinant entre tècnica artificial i lliure, arriba a una alçada de 45 m. Des de llavors s'hi han obert més de deu vies diferents.

En la guia d'escalada Sant Llorenç pam a pam (operació entre rius): Sant Llorenç del Munt, serres de l'Obac i del Cairat, publicada el 1979 i obra de l'excursionista i escalador Josep Barberà i Suqué, s'hi menciona una roca abalmada que també s'ha escalat anomenada «el Bolet dels Òbits». Es troba a damunt del camí que va al pla de les Pinasses.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_%C3%92bits

Montcau :

El Montcau (del llatí “Monte calvo”, muntanya pelada), és el segon cim del massís de Sant Llorenç del Munt i del Vallès Occidental, i té 1.056,7 m d'altitud.

Està situat a la Serralada Prelitoral al nord de la Mola, es troba a cavall entre els termes municipals de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) i Mura (Bages) i les conques del Llobregat i el Besòs. A la cara sud hi ha l'inici de la riera de les Arenes.

És molt característic l'aspecte rocallós i monolític de la seva piràmide cimera vista des del sud, tot i que el cim és allargassat en sentit nord-sud. Des del Bages i el Moianès també és un punt de referència constant en el paisatge, tot i que pren una forma més arrodonida, molt característica.

De dalt estant hom pot gaudir d'àmplies panoràmiques sobre el Bages i els Pirineus; hi ha una taula d'orientació per tal de facilitar-ne el reconeixement. Als seus peus destaquen els perfils dels Cortins i la Falconera, les coves Simanya i Simanya Petita i la necròpolis que hi ha sobre el coll d'Eres (930 m), vestigis d'una ocupació antiga del territori.

És un cim molt accessible i visitat; la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Navarcles, passant prop de Mura i Talamanca passa als seus peus (menys de 15 km des de Terrassa), i arriba fins als 870,4 m d'altitud al coll d'Estenalles,^[4][2] on hi ha àmplies zones d'aparcament i un Centre d'Interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 285112001).

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Montcau

Riera de les Arenes :

La riera de les Arenes discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una conca de 30 km². Neix al vessant sud del coll d'Estenalles (870,4 m), més avall del Montcau, a la serra de Sant Llorenç del Munt, al terme municipal de Mura. Passa per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba,^[2] a l'altura de la urbanització de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aquí conflueix, també per la dreta, amb la riera del Palau i llavors passa a formar la riera de Rubí, la qual va a parar al Llobregat.

Riuades

El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües de la riera a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics en l'anomenada Gran Riuada (o aiguats del Vallès), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Llorenç, Ègara, les Arenes, Ca n'Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit mateix de la riera. Es calcula que va arribar a dur 700 metres cúbics per segon, mentre que el cabal normal durant la major part de l'any és inapreciable, ja que moltes vegades baixa seca. De resultes de la riuada van morir més de 900 persones a tot el Vallès, més de 300 a Terrassa, i els danys materials van ser molt grans.

També s'hi han produït crescudes importants als anys 1971, 1994, 1996 i 2023, però s'han estalviat els danys materials i humans per la canalització del llit de la riera.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Riera_de_les_Arenes

* Comarca : Vallès Occidental

*Tipus de camí : Pista i Corriols

*Valoració Global : caminada que la podem considerar de moderada per gent acostumada a la muntanya

*Descripció de l’Itinerari

*Fàcil de Seguir: ***** seguir les marques del GPS ja que hi trobem corriols que ens poden confondre

* Entorn : *****

*Valoració Personal : *****

* Ressenya :

Sortida i arribada a la Torre de l’Àngel lloc molt ampli per poder deixar els nostres vehicles, Can Robert, Tombes de Can Robert, el Bolet, Canal de l'Abella, Sant Llorenç del Munt 1103mts, Morral del Drac, els Òbits, Font de la Flàvia, Coll d'Eres 942mts, Montcau 1056mts, Coll d'Estenalles 873mts, Sot de la calçada, els Cocons, Riera de les Arenes, fins el punt de la nostre sortida.

*Descripció : els Wayponits ens indiquen els punt més significatius de la ruta .

*Dades Tècniques :

* Tipus de Ruta : Circular

*Orientació GPS : ( Bona )

*Dificultat Física : ( Moderada )

*Dificultat Tècnica: ( Moderada )

*Passos Perillosos: (pujat la Canal de l’Abella com el Montcau algun recolzament de ma, compte amb dies molls )

* Dades del TRACK :