Font-romeu-Fontpedrosa

 Recomanació d’ús del track

Aquest track (traça) és d’ús lliure.
Tota persona que el realitzi ho fa sota la seva pròpia responsabilitat.

En aquest blog s’intenta oferir els millors consells possibles per dur a terme la ruta amb seguretat i respecte.

Recorda: deixa la muntanya tal com t’agradaria trobar-la i respecta sempre el Medi Ambient.

 

 

* Fotos a GOOGLE    :  https://photos.app.goo.gl/mLFphphwmPbbXVhJ6

 

 

*Tracks al Wikiloc    : https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/font-romeu-fontpedrosa-277863591  

 

 *Tracks a STRAVA  : https://www.strava.com/activities/19608091976  

 

    

*Tracks a TWONAV :  https://go.twonav.com/activity/font-romeu-fontpedrosa-trk-19085188

 

 

*Editorial Alpina  : https://www.editorialalpina.com/

 

Els waypoints indiquen els punts més significatius de la ruta, facilitant el seguiment del recorregut i la localització dels elements patrimonials i naturals.

 

Valoració global: Moderada

Fàcil de seguir: *****

Entorn: *****

Valoració personal: *****

 

* Dades Tècniques

Orientació GPS: Bona

Dificultat física: Moderada

Dificultat tècnica: Moderada  

Passos perillosos: Cap   

 

 

* Dades Generals

         Departament :  Pirineus Orientals  

Tipus de ruta: lineal

Punt d’inici : Font-Romeu Vià

Punt final: Fontpédrouse     

 

 Ressenya :

  La sortida d'avui ha estat una mica especial, ja que combinava una agradable caminada amb un dels transports més emblemàtics de la Cerdanya: el Tren Grog. Una proposta diferent que ens permet gaudir tant de la muntanya com d'un recorregut ferroviari únic.

Ara bé, una cosa és planificar una excursió comptant amb el transport públic i una altra és que aquest funcioni com està previst. Jo pensava que nosaltres no anàvem gaire sobrats en aquest aspecte, però avui hem comprovat que al país veí també poden tenir força complicacions.

Us en faig cinc cèntims. Vam arribar a l'estació de Fontpédrouse cap a les 12.20 h, on hi havia un tren aturat. Un treballador de l'estació ens va comentar que, si tot anava bé, el podríem agafar. Dit i fet, contents com un gos amb dues cues, ens vam dirigir cap al tren. Però just quan érem a punt de pujar-hi, la maquinista ens va indicar amb senyals que esperéssim el següent.

Segons els horaris, aquest havia d'arribar a les 13.05 h. Vam esperar pacientment... però no va passar ni a la una, ni a les dues, ni tampoc a les tres. El més sorprenent va ser que ningú ens va donar cap explicació ni cap informació sobre què estava passant.

La situació començava a preocupar-nos. Teníem els vehicles a Font-romeu i calia trobar una manera de tornar-hi. Vam consultar els horaris dels autobusos i vam veure que n'hi havia un cap a les 15.30 h. Per sort, tot i arribar amb una mica de retard i anar completament ple, vam poder pujar-hi.

La conductora de l'autobús, molt amable, ens va explicar que hi havia hagut una incidència amb el Tren Groc i que, per aquest motiu, tothom havia optat pel servei de bus.

Un cop arribats a Font-romeu, ens vam interessar pel motiu de l'avaria. Un revisor ens va informar que un animal s'havia electrocutat a la catenària, fet que havia obligat a tallar el subministrament elèctric de tota la línia per poder retirar-lo amb seguretat.

Malgrat aquest contratemps inesperat i les hores d'espera, la jornada va acabar prou bé. Vam poder tornar sense més incidències i, com sempre, aquestes petites aventures acaben convertint-se en una anècdota més per recordar.

 

Punts d’Interès :

El Tren Groc (en francès Train Jaune) és un dels ferrocarrils de muntanya més emblemàtics d'Europa i un autèntic símbol del Conflent i la Cerdanya francesa.

Una mica d'història

La construcció de la línia va començar l'any 1903 amb l'objectiu de comunicar les poblacions de l'alta Cerdanya, que durant l'hivern quedaven força aïllades. El primer tram, entre Vilafranca de Conflent i Montlluís, es va inaugurar el 19 de juliol de 1910. Un any més tard, el servei ja arribava fins a Bourg-Madame (la Guingueta d'Ix) i, finalment, el 1927 la línia es completava fins a la Tor de Querol, on enllaça amb la línia internacional de tren.

Característiques principals

• Longitud: 62,5 km.
• Altitud: des dels 427 metres de Vilafranca de Conflent fins als 1.592 metres de Bolquera-Eina, una de les estacions ferroviàries més altes de França.
• Via estreta: ample d'1 metre.
• Velocitat màxima: aproximadament 55 km/h.
• Energia: va ser un dels primers ferrocarrils francesos completament electrificats, alimentat per l'energia produïda per centrals hidroelèctriques dels Pirineus.

Obres d'enginyeria

Durant el recorregut el tren travessa 19 túnels i dos ponts espectaculars:

• Pont Séjourné, un elegant viaducte de pedra de grans dimensions.
• Pont penjant Gisclard, únic a França d'aquest tipus per al pas d'un tren ferroviari.

Per què és groc?

Els seus colors groc i vermell són un homenatge als colors tradicionals de Catalunya, motiu pel qual també és conegut popularment com el Canari dels Pirineus.

Avui

Més de cent anys després de la seva inauguració, el Tren Groc continua sent una de les grans atraccions turístiques dels Pirineus. Els seus vagons descoberts permeten gaudir d'unes vistes excepcionals sobre les valls, els boscos i els cims de la Cerdanya i el Conflent, convertint cada trajecte en una experiència única.

Per a la vostra excursió, podeu explicar als participants que el trajecte entre Font-romeu i Fontpédrouse no és només un retorn còmode al punt de sortida, sinó també un viatge per més d'un segle d'història ferroviària i una de les línies de muntanya més boniques d'Europa.

 

La construcció i la posada en servei del Tren Groc van estar marcades per grans dificultats tècniques i per un greu accident.

El problema més conegut es va produir el 31 d'octubre de 1909, durant les proves oficials del pont Gisclard, quan la línia encara no havia estat inaugurada. Després de superar amb èxit les proves de càrrega del pont, un comboi es va posar en moviment abans d'hora en un fort pendent. A causa d'una combinació d'errors humans i d'un sistema de frenada que encara no estava preparat, el tren va agafar velocitat sense control, va descarrilar i es va estavellar. L'accident va causar la mort de sis persones, entre elles Albert Gisclard, l'enginyer que havia dissenyat el pont que avui porta el seu nom.

Aquella tragèdia va obligar els responsables de la línia a revisar completament els sistemes de seguretat. Com a conseqüència, es va incorporar un fre electromagnètic d'emergència, que se sumava als frens pneumàtics i manuals, fent del Tren Groc un ferrocarril molt més segur abans de la seva inauguració oficial.

A més d'aquest accident, la construcció de la línia va ser una autèntica obra titànica. Els treballadors van haver de perforar 19 túnels, construir nombrosos viaductes i treballar en pendents molt pronunciats, sovint en condicions meteorològiques extremes. Tot això va fer que les obres s'allarguessin diversos anys i requerissin un gran esforç humà.