la Menera-Torres de Cabrenç-Naixement de la Muga-Santa Cristina
Recomanació d’ús del track
Aquest track (traça) és d’ús lliure.
Tota persona que el realitzi ho fa sota la seva pròpia responsabilitat.
En aquest blog s’intenta oferir els millors consells possibles per dur a
terme la ruta amb seguretat i respecte.
Recorda: deixa la muntanya tal com t’agradaria trobar-la i respecta sempre el Medi
Ambient.
* Fotos a
GOOGLE : https://photos.app.goo.gl/wSsziZYCpH4jKQ6r6
*Tracks
al Wikiloc : https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-menera-torres-de-cabrenc-naixement-de-la-muga-santa-cristina-280604499
*Tracks a STRAVA : https://www.strava.com/activities/19796080133
*Editorial
Alpina : https://www.editorialalpina.com/
Els waypoints
indiquen els punts més significatius de la ruta, facilitant el seguiment del
recorregut i la localització dels elements patrimonials i naturals.
Valoració global: Moderada
Fàcil de seguir: *****
Entorn: *****
Valoració personal: *****
* Dades Tècniques
Orientació GPS: Bona
Dificultat física: Moderada
Dificultat tècnica: Moderada
Passos perillosos: Cap (de la Torre del Mig al Castell i tenim grapes i algun
recolzament de mans)
* Dades Generals
Comarca: Vallespir
Tipus de ruta: Circular
Punt d’inici i final: la Menera (lamanère)
Ressenya :
Ruta per
les muntanyes de la Menera
Sortida i
arribada al pàrquing de la Menera. Iniciarem el recorregut seguint les marques
vermelles i grogues, que ens acompanyaran durant bona part de l’itinerari.
Passarem per
les Estanoses fins arribar al Coll de les Estanoses (1.334 m). Continuarem cap
al Coll de Puig Ballador (1.201 m) i el Puig Ballador (1.196 m), per arribar
posteriorment a la Torre de Senyals (1.291 m), el Sentinella i la Torre Mitjana
(1.327 m).
El
recorregut ens portarà fins al Castell de Cabrenç (1.339 m), un dels punts més
destacats de la ruta. Des d’aquí passarem pel Mas del Castell i el Pla del
Castell, pujarem a visitar el Montnegre 1425mts.
Seguirem
fins el Mirador, per arribar al Pla de la Muga, on continuarem seguint les
marques grogues. El camí ens portarà per el Roure Centenarí, el Coll del Boix
(1.142 m), el Coll del Llistonar (1.089 m), el Coll del Perer (1.117 m) i el
Coll de les Falgueres (1.125 m).
A partir
d’aquí continuarem pel Pla del Llop, Santa Cristina (949 m), el Clot del Prat
d’en Batlle, el Torrent de les Pataqueres i el Terrer Roig.
Finalment,
seguirem el camí fins arribar novament al pàrquing de la Menera, punt d’inici i
final de la nostra excursió.
Una ruta
molt completa i variada, que ens permetrà descobrir boscos, colls, cims,
miradors i indrets carregats d’història, gaudint d’un entorn natural
excepcional al llarg de tot el recorregut.
Punts
d’Interès (amb enllaços) :
La
Menera ( lamanère )
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Menera
Torres de
Cabrenç :
Història
El castell,
situat a l'indret de Cabrenç, va ser el lloc originari de la baronia de Cabrenys, que arribaria a tenir grans
possessions i donaria nom al poble alt-empordanès de Maçanet de Cabrenys. El nom es troba documentat en
diverses formes: Cabrens (1141 i 1396), Cabrenç (1385), Cabrenchs (1427), Cabrenys (1673);
Joan Coromines creu que pot provenir del nom de persona llatí Caprentius. Verdaguer esmenta el lloc en el cant V
del Canigó.
El conjunt
fortificat de Cabrenç, de grans dimensions i el més important de la regió,
s'alçava al damunt d'un seguit de cims veïns i molt encinglerats a la serra que fa de frontera entre el Vallespir i
l'Alt Empordà. Del castell, del segle ix, es conserva un clos emmurallat
que comprèn la torre de l'homenatge i l'església de Sant
Miquel del Castell de Cabrenç en el cim més al sud, de 1.326 metres d'altitud.
En els dos pics més septentrionals, cent i tres-cents metres més enllà, hi ha,
respectivament, les ruïnes d'una torre de defensa dins un espai emmurallat
(segle xiii) i una torre hexagonal (segle xiv). Fins al segle desè va
ser la residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir. Els barons de
Cabrenys, que visqueren al castell fins al segle catorzè, tenien extenses
possessions als pobles nord-catalans de Vallespir, Serrallonga, Costoja, Vila-roja, els Horts, Fontanills, Ribelles, Montalbà i Reiners. Encara que la residència de la
baronia es traslladà a Maçanet al segle xiv, al mateix poble de
Serrallonga hi van bastir al segle xvi un segon castell.
Torre
central
La torre mitjana culmina una penya a
1.310 metres d'altitud, a 100 metres al nord del castell, i és una
part d'un conjunt d'edificacions, format per la torre, de sis costats, una
segona torre annexa, de planta interior quadrada de 4 per 4 m i
5 metres d'alçada, amb la porta i una finestreta d'arc de mig punt a la
façana est, i a uns 25 metres, les restes del mur que tancava aquest
recinte, amb una façana d'una mica més de 10 metres de llarg i una
gruixària de 90 centímetres; la porta, central, té 11 espitlleres als
costats. Aquest recinte, construït en diverses fases, sembla que es podria
datar en els segles xiii i XIV. La tradició popular diu que hi havia
la presó de la baronia.
Torre
septentrional
La torre
nord, del segle catorzè, és dalt del cim més al nord a 1.291 metres
d'altitud. Fa 12 metres d'alçada i exteriorment és de planta hexagonal
(però de costats desiguals), mentre que a l'interior té forma rectangular,
3,70 m. per 4,20. L'espai interior es distribueix en tres pisos amb
cobertes de volta lleugerament apuntades, comunicats per un pas estret d'uns
70 centímetres i graons molt alts encastats a la paret oriental. A la cara
est hi ha una porta que permet accedir a la cambra inferior (porta que és a un
metre trenta del sòl exterior), dues finestres o espitlleres a la cambra
central, dotada també d'una llar de foc, i una gran obertura rectangular a
l'altura del pis superior. Hom ha batejat aquesta com la Torre de
Senyals, perquè segons la tradició permetia la comunicació amb les torres
de Mir, de Cos i de Batera. Del conjunt d'edificis que formen el castell, aquesta és la part més
ben conservada, oimés d'haver-ne restaurat murs i obertures, i d'haver-hi fet
una passera, una escala d'accés i un mirador a la part superior.
Santa
Cristina de la Serra,
coneguda popularment simplement com a Santa Cristina, és
una capella del terme comunal nord-català de la Menera, a la comarca del Vallespir.
Està
situada al sud-est del poble de la Menera, a prop a llevant de Terra Roig
i de Can Batlle, al nord deL Mas de l'Aulina, al nord-oest de l'Assalador i al
sud de Can Niol.
Història
Es documenta
per primer cop aquesta església el 1267, en una acta de donació. El
segle xv se l'anomena de Serra o de la Serra.
Actualment és propietat particular.
L'església
És un edifici romànic d'una sola nau, coberta
amb volta de canó de punt rodó. La nau fa 7,25 de llarg amb un absis d'una
amplària de 5,90. A llevant es troba un absis semicircular, que conserva les
traces de la finestra central, malgrat que és tapada. Al frontis oest es troben
la porta i una finestra de doble esqueixada, a més del campanar d'espadanya que
el corona. A la façana sud hi ha una altra finestra de doble esqueixada. Es
tracta d'una església construïda al segle xii, amb aparell de carreus
grossos, només desbastats, llevat dels de la porta, més treballat. És una obra
rústica.
Comentaris